La legenda del torró y la princesa
A Xixona, existeix fins i tot una llegenda que ens narra, a manera de conte, com es va originar el torró:
“Per aquells temps, el Rei va contraure matrimoni amb una princesa escandinava, per la qual cosa aquesta va haver de vindre a aquestes terres deixant arrere el seu fred país d'origen. La princesa es va sentir molt trista al no poder gaudir dels bells paisatges del seu país plens de neus perpétuas. El rei, desesperat per veure a la nova reina decaiguda, per a evitar la seua tristesa, va tindre la idea de plantar per tots els seus territoris, al voltant del castell, milers d'ametlers. D'aquesta manera, quan els ametlers van florir, van sembrar el paisatge de tonalitats blanques, de tal manera que tot semblava nevat, i la princesa va tornar a recuperar la seua felicitat. Els habitants de Xixona, a partir d'aqueix moment, van aprendre a recollir els fruits dels ametlers i a tractar-los, elaborant així les primeres mostres de torró i derivats. ”
I així acaba la llegenda... Hi ha altres ciutats com Toledo en les quals també es tenen referències històriques de l'elaboració de torró i massapà, a pesar que Xixona s'erigeix com la ciutat del torró i documenta històricament el seu origen.
De tots és sabut que el consum de torró pràcticament es redueix a les dates nadalenques. Respecte a aquest tema, cal destacar un llibre de Francisco Martínez Montiño titulat “CONDUCHOS DE NADAL”, que data de 1584. El seu autor era el cap de cuines de Felip II i en ell es reflectia ja el costum de menjar torró en les dates nadalenques ja en el segle XVI.
La majoria de fàbriques de torró centren la seua major producció en els mesos previs a Nadal (generalment, des de Setembre a Desembre) per a poder proveir a Espanya i resta del món (el Japó, els EUA, Cuba, Veneçuela, l'Argentina, Costa Rica, França, Alemanya, etc.) de l'anhelat i esperat dolç de Nadal. La resta de l'any moltes d'elles tanquen les seues portes alhora que esperen l'inici de la nova campanya.
¿Cóm se fabrica el torró artesá?
Cal ressaltar que el torró és un producte molt natural, ja que solament porta ametla torrada, mel pura d'abella, sucre i clara d'ou. En un primer moment, el torró es fabricava sense sucre, només amb mel pura d'abella, ja que aquest aliment no estava comercialitzat. Va ser en el segle XX quan es va introduir en les formulacions de manera més habitual sobretot amb l'auge d'aquesta indústria a Cuba, on molts jijonencos van muntar les seues fàbriques i on aquest dolç típic nadalenc és molt popular, fins i tot en els nostres dies durant l'era Castro on aqueixes factories van haver de tancar.
En l'elaboració del torró també va suposar un gran canvi tot el que ens va portar la Revolució Industrial. L'ús del vapor, de les calderes i de maquinària suposo que definitivament, durant el segle XX aquest dolç típic es fabricara en grans quantitats i arribara a totes les parts del món, sobretot a Llatinoamèrica on existeix gran tradició per les similituds culturals, la migració, el clima, etc. (encara que a l'Argentina, per exemple, es consumeix a l'estiu, amb calor, alguna cosa inpensable a Espanya).
A Xixona existeixen màquines especials dissenyades precisament per a donar la textura tan especial que té el dur i sobretot el bla. Tenim com a màquines fonamentals els molins de pedra, el boixet i les mecàniques.
El boixet
Potser és la màquina més estimada pels torroners ja que en ell es fabrica el torró bla, el de Xixona, que és precisament la ciutat d'origen de tots els torroners artesans. És una màquina on s'introdueix tota la mescla triturada de l'ametla torrada, mel, sucre i clara d'ou, que és passada diverses vegades pels molins de pedra perquè agafe la textura més fina possible i així es mesclen aquests ingredients de la manera més compacta.
Té la peculiaritat que està calenta (generalment per les calderes de vapor que li fan calor) de manera que la mescla no es fa en fred. La calor fa que tots els components, especialment la humitat de l'ametla i la mel, es compacten per a donar aqueixa textura i forma tan característica.
A més, té una espècie de morter gran que, sense parar, remou la mescla. El millor és veure-ho en vídeo:
Les mecàniques
En ella es fa la mescla de la mel, clara d'ou i ametla per a fer el torró dur o d'Alacant. Amb les pales es mescla i es trau a altres envasos per al seu refredament.
Pots veure ací també el que fa el melero amb la mel en aquestes màquines:
Aquí tens més informació sobre la fabricació del Torró
La crisi del torró als 90
Entre els problemes principals que presenta aquest sector estan l'estancament del mercat i la falta de mà d'obra. Cal destacar que a principis dels 90 el sector va patir una greu crisi que va portar a la fallida a grans empreses capdavanteres i va posar en dificultats a d'altres, amb el conseqüent acomiadament de centenars de treballadors i la desestabilització d'aquesta economia. Actualment, la situació ha millorat i les xifres indiquen un augment en la producció i en els recursos. Aquesta palpable recuperació del món torroner ha alleujat a centenars de famílies de Xixona el manteniment de les quals depenia exclusivament de la temporada del torró.
Venda de torró en els portals de les cases
Al llarg de molt de temps, sobretot a la fi del segle XIX i principis del XX, moltes altres famílies xixonencas es van anar a vendre torró en tota Espanya (Madrid, Barcelona, Maó, Màlaga, València, Oviedo, Bilbao, Figueres, Badalona, Tarragona...) amb les dificultats que això suposava per a l'època. Arribaven amb els carrets carregats i tractaven de vendre totes les seves mercaderies per a tornar a Xixona amb el manteniment guanyat.
Conforme el negoci anava prosperant, era bastant típic muntar les botigues de torró en els portals de les cases cèntriques de la ciutat. Avui dia, encara existeixen negocis centenaris que han mantingut la tradició de vendre torrons i massapans en aquests portals antics i gairebé derruïts, i fins i tot obtenen majors vendes en ells que en noves botigues muntades a posteriori.
Seguint amb la tradició jijonenca, la majoria d'aquests negocis que inicialment eren de torró, han derivat també en venda de gelats, encara que al contrari també ha ocorregut.
L'anècdota de "L'oncle Ostrolica"
A manera d'anècdota podem contar la història del "tio Ostrolica", torroner jijonenco a Barcelona, qui apurat pel mal temps que va portar al fet que la gent no sortís al carrer a comprar, va decidir córrer una aventura per a poder vendre tot el torró que li quedava. Es va dirigir cap al port i es va embarcar amb destinació desconeguda.
Al cap d'uns mesos va tornar al seu Xixona natal, on li esperava el seu família. Quan li van preguntar que on havia estat, només va saber respondre el que havia sentit perquè en aquest lloc no entenia el que les seves gents deien: va dir que havia estat en Ostrólica o una cosa així.
Definitivament, havia estat a Austràlia, ni més ni menys.
Torró i xocolata online
Com tots sabem, les coses han canviat, i avui podem comprar xocolates i torrons des del palmell de la nostra mà, per Internet, i rebre'ls a casa acabats de fer en pocs dies. Aquesta web fa enormes esforços per aconseguir-ho. Per això, regalem les despeses d'enviament (per comandes superiors a 20€), i els enviem a tota Espanya (península, Illes), Europa i alguns països permesos. Has provat alguna vegada a comprar torró per internet? Si t'animes, utilitza el següent cupó en el carret de la compra de la nostra botiga online. El codi a ficar és: portesgratis
Si vols saber més sobre el torró i Xixona aquí tens mes informació relacionada: